Los chipriotas eran como los mallorquines, se creían que Inglaterra los protegía de cualquier enemigo hasta que ocurrió una no tan hipotética y fantasiosa invasión musulmana. Me da lástima el futuro del asno de Mallorca en peligro de extinción, el del mallorquí no tiene remedio.

Sr Pablo Lugo, de les respostes possibles aquesta ni tan sols tenia números.
Tanta ignorància i donant lliçons, un altre tret diferencial dels espanyolistes.
Molí i mulí són la mateixa paraula dita de dues formes diferents : molí és la forma correcta d’escriure-la, i així és pronuncia a part de Mallorca; mulí és la forma en que es pronuncia a aquells indrets on transformen la o davant i tònica amb u. I per cert, vol dir molino.i clar per els seus amics del círculo i Jaume II ja tendrien altres dues llengües.
Ignorància+prepotència=Espanya rància representada per individus com vosté.

Joan, la diferencia entre “molí” o “mulí” es la misma a si eres un “ase mallorquí” o un “ruc mallorquí”.

Yo no creo que sea de quijotes, mas bien lo veo un problemon de pscilogía interna, en suma, gilipollez elevada a la enésima potencia.

Ara m’ha agradat sr Pablo Lugo: ni un sol argument, no pot rebatre res del que li exposam des d’aquesta la nostra illa.
Ja que vosté és tan filòleg….què és correcte “molí” o “mulí”? Serà de veure quina és la seva resposta, per què sia quina sia s’haurà estret massa el nuu de la corbata.
Jo crec que els andalussos parlen espanyol, amb la varietat pròpia de l’indret on es troben. I naturalment parlen diferent als madrilenys o els logronyesos. Els alemanys no tenc idea del que pensen, però estic detectant que vosté li saben greu els pobles més avançats que el seu. O sia, no és patriotisme, no és unitat d’Espanya el que vosté li sap greu, és enveja, només enveja.
I no, no depén dels castellans la nostra felicitat; vivim a Mallorca, un luxe, un lloc que té pràcticament de tot, on desitgen venir-hi milions de persones cada any. Però ja ens cansa que ens robin i insultin tot lo dia, i per això volem anar-nos.
Posam messions de a qui aniran abans a ajudar les potències europees?
Lo d’amèn és una altra característica de l’Espanya que va cap a la desintegració: honor, exèrcit, església. Fa cents d’anys que vostés viuen d’això, i cada vegada són més petits.

Si yo te entiendo que el dialecto mallorquí dejará de ser incorrecto cuando sea indistinguible del dialecto barceloní. Por eso usas llengua y no llengo. Y los andaluces según los alemanes y pancatalanistas no hablan español. Y vuestro problema es España, en vuestra encumbrada grandeza serías el pueblo mas feliz de la Tierra sino fuese por culpa de los castellanos. Y nada malo os pasará, Londres, Washington o París enviarán sus ejércitos para protegeros. Y cada día hay más hablantes de las lenguas cataloccitánicas. Amén.

Sr Pablo Lugo, ja tenim la Seu plena d’ous, ja m’ha descobert!!!
Com que vosté no té ni idea de mallorquí, haurà telefonat als grans filòlegs del Círculo o els de Jaume III i li hauran explicat els mecanismes per trobar catalanistes encoberts.
No, homo no, en català (i el mallorquí és català) s’escriu “gràcies”, mentres que a Malllorca quan parlam deim “gracis”. N’hi ha moltes més de diferències entre com escrivim i com ho deim aquí a Mallorca, però segueix essent la mateixa llengua (llavors li posaré un petit exercici sobre això)
Abans deixi que li digui una petita cosa sobre la paraula “gràcia”; vosté segurament em dirà que en mallorquí s’escriu “graci” (gonella dixit), i que si ara escrivim “gràcia” és per la dictadura catalanista. Li recoman cerqui documents sobre el Santuari de Gràcia, i veurà com ho escrivien ja allà pel segle XVII.
L’exercici: un andalús escriu “eze er mi niño”, en lloc de “ese es mi niño”
Tres opcions:
— no sap el castellà.
— està escrit tal com parla castellà, però és incorrecte escriure-ho així
— parla una llengua diferent del castellà, segurament parla “andalusí”, una llengua molt més antiga que el castellà, i que de fet no existeix com a tal, sino que existeixen les llengües sevillà, cordobés, malagueny, granadí,….
I ara ho compari am la mal intencionada polèmica sobre el català i el mallorquí.

Joan, separata de Barcelona, escribiendo en barceloní, un consejito para tu falsa representación de mallorquín, no se escribe Gràcies en mallorquí, es Gracis. Eres tan falso como Artur Mas.

Leyendo las respuestas del fanático separata barcelonés de Joan llego a la conclusión, si tú eres mallorquín, yo soy el Conde de Montecristo.

Ahora falta que la manipulactriz de Joan alegue que los mallorquines son víctimas del imperialismo de Madrid que les impone en las aulas aprender el dialecto barceloní. No subestimes el árabe, en tu complacencia isleña, los tienes bien cerca. Vuestro epitafio que mejor os describe; Se extinguieron sin lucha los mallorquines pero estuvieron hasta el final difamando España.

Català normal? Què vol dir amb aixó? Quins és el castellà normal? El de Sevilla, el de Valladolid, el de Sòria, el de Múrcia, o el de Xile o Mèxic?
Aquí a Mallorca hi estaren molts d’anys els àrabs, i es parlava àrab. De fet, hi ha molta toponímia que ens recorda el passat àrab. No sé exactament que vol dir amb això.

Muchas gracias por sus aclaraciones, Sr. Joan.
Sería mi mayor deseo que una tradición tan sana y tan nuestra se mantuviera ” in secula seculorum” es más, si estuviera en mis manos la revitalizaría en toda España, haría un verdadero culto de ella, a modo de aviso disuasorio a los amantes del cordero. Por supuesto, se harían grandes fiestas públicas en honor al cerdo y los restaurantes exhibirían sin pudor alguno un cerdo rosado de grandes dimensiones en su entrada ( y ay! de quién lo tocara…)
Eso, junto a la cría de grandes perros negros ( de raza cuanto más fiera mejor -dogos alanos por ejemplo- modificados genéticamente para cazar especies específicas -con perdón por la redundancia-) colaborarían en la defensa de nuestra identidad común.

El mayor problema del dialecto mallorquí es su reemplazo por el engendro artificial que es el dialecto barceloní que en una generación hará desaparecer el insular mallorquí. Como se dice en inglés; Good riddance! Luego la invasión musulmana imponiendo el árabe. Después de la Reconquista II se reinstaurará el español en Mallorca.

Sr Pablo Lugo
El problema com bé diu vosté, no són els musulmans que pugui haver-hi a Balears (un 2% del total que hi ha a Espanya); el problema és la intransigència i els atacs dels castellanoparlants que pensen com vosté.

Verdad Joan que el único catalán normal y literario se habla en Barcelona. Y en Mallorca nunca se habló el árabe.